• Publicació: Barcelona : Anagrama, 2010
• Descripció: 160 p.
• Col·lecció: Narrativas hispánicas
• Preu: 15 €
• ISBN: 978-84-339-7204-0

J. A. González Sainz

Ojos que no ven

Sinopsi

Quan la vella impremta local en la qual Felipe Díaz Carrión portava mitja vida va tancar, ell es va quedar sense feina i sense possibilitats d'aconseguir-ne. Era l'època en què s'emigrava a les poblacions industrials del nord. El seu fill tenia nou anys, i no hi havia dia en què Asun, la seva dona, no li demanés a Felipe que marxessin. Així que van tancar la casa i se'n van anar al nord. Felipe va treballar a la construcció, i després en una fàbrica de productes químics. Van tenir un altre fill, es van comprar una altra casa, i va passar el temps, i la vida els va canviar. Perquè alguns dels membres de la família -el fill gran i Asun, que potser no suportaven ser per sempre els altres, els xarnegos- no van poder sinó sucumbir a les obsessions d'identitat i afirmació. I aquestes són algunes de les línies del mapa del territori d'aquesta preciosa novel·la contemporània i ferotgement sàvia, on es nuen passat i present en la història de tres generacions. Una novel·la que ens parla de les persuasions de la vilesa moral com projecte polític i que posa el dit en una de les nafres del nostre passat recent. Una meditació, també, sobre les paraules i els sentits que amb elles atribuïm o arrabassem les coses.