Tel. +34 93 352 40 27 - Fax +34 93 352 40 08
Bibliografies
Miguel Hernández 
Miguel Hernández (Orihuela, 1910 - Alacant, 1942), poeta i dramaturg de gran importància per la literatura espanyola del segle XX. D’origen humil i autodidacta publicà les seves primeres poesies a diverses publicaciones locals com El Gallo Crisis. Més endavant, després de dues estades a Madrid, es relacionà amb altres escriptors propis de la Generació del 27 que li facilitaran l’accés a revistes com Cruz y Raya, Caballo verde para la poesía i Revista de Occidente. Generacionalment Hernández pertany a la Generació del 36 tot i que va mantenir més proximitat amb la generació anterior i, segons paraules de Dámaso Alonso, és considerat com un «genial epígon de la Generació del 27». Durant la Guerra Civil, donades les seves tendències comunistes, s’allistà al bàndol republicà, fou comissari de cultura del batalló d'El Campesino, i col·laborador d'El Mono Azul, Hora de España i Nueva Cultura. Durant anys, fou perseguit ell i la seva obra. Finalment, mor a la presó alacantina als 31 anys d'edat.
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947 - ), escriptor i guionista català, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l'escriptura i la lectura. A més, col·labora amb la premsa escrita, principalment amb el diari Avui. Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria.
José Saramago
José Saramago (Azinhaga, 1922 - Lanzarote, 2010), escriptor i periodista, en la seva joventut va militar al Partit Comunista portuguès i va formar part activa de la mítica Revolució dels Clavells. Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, és l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuació propi. La novel·la L'Evangeli segons Jesucrist, 1991, el catapulta a la fama a causa d'una polèmica sense precedents a Portugal (que es considera una república laica), quan el govern veta la seva presentació al Premi Literari Europeu d'aquell any, al·legant que "ofèn als catòlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'instal·la a la localitat de Tías a l'illa de Lanzarote (Illes Canàries). Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.